Fa uns dies comentava amb uns amics el fet que, a vegades, és millor no tenir temps per pensar. Que donar voltes als pensaments et pot portar a interrogar-te sobre diversos aspectes de la teva vida i portar-te a conclusions poc satisfactòries. Ells, però, pensaven que no havia pas de ser així, que depèn del tipus de reflexions.
Ben mirat, podríem dir que tot és relatiu. Que tot està condicionat al moment i a les circumstàncies que un viu. Sí, ja sé que no he descobert res de l’altre món ni guanyaré un premi per aquest raonament. Simplement, vull arribar a una reflexió que vaig fer fa uns dies al voltant d’un examen.
Tornant en bus (el meu dia a dia), em vaig trobar assegut darrere una persona que aprofitava el temps per corregir exàmens. Em vaig passar una bona estona contemplant les correccions i les valoracions amb les quals recompensava els seus alumnes. I vaig pensar que, segurament, aquell 8,75, 6 o 5 pelat amb els quals els valorava no només estaven condicionats pels coneixements de cada alumne o per la valoració subjectiva del professor, sinó per altres circumstàncies. Possiblement, per l’entorn. Quina nota tindria l’examen que havia obtingut un 8,75 si en lloc de corregir-se al bus, s’hagués corregit al despatx del professor? O si en lloc d’haver-se corregit en un bus que transitava per la foscor de l’hivern, hagués estat avaluat en un dia assolellat, o marcat per la pluja, o amb una calefacció alta al bus… ? Sens dubte, fenòmens que poden afectar la nostra actitud, predisposició o estat d’ànim diaris.
Crec que, en el fons, aquell examen no valia un 8,75, un 6 o un 5 pelat, sinó que era res més que papers escrit per davant i per darrere. Sovint donem massa importància a aspectes de la nostra vida que són més aviat relatius. Serà que ens agrada magnificar tot el que té a veure amb nosaltres mateixos?
from WordPress http://ift.tt/1UNXfid
via IFTTT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada