Els extrems no són bons

Comença el setembre i torna la rutina. O això diuen. En tot cas torna el meu blog que no és rutina perquè intento anar portant novetats. I n'estrenem alguna que veureu a continuació després de la reflexió. A més d'un canvi d'imatge del blog.

M'ha animat saber que algú ha descobert el meu blog i, fins i tot, m'ha felicitat (sí, sembla impossible! o segurament no ha vist o sentit les frikades). En tot cas, aquí estem. I ja no us animo a fer comentaris, perquè sembla que us hi obligo. Ja sabeu que teniu les portes obertes i sou benvinguts.

Anem per feina.

Sovint, es diu que els extrems es toquen o no són bons. I penso que és una reflexió molt encertada. Hi ha dies que estàs molt optimista (eufòric, en diria) i d'altres, desmoralitzat. És en aquests últims moments, sobretot, quan un ha de relativitzar les coses o els sentiments. Preguntes com què faig amb la meva vida... cap on vaig... no em passa mai res... no estic de sort... etc. es presenten a casa sense trucar a la porta.

No cal atabalar-s'hi, almenys penso jo. La nostra societat (la del segle XXI) és la societat més insatisfeta de la història. I això ve donat pel fet que segurament som la generació que més coses tenim. Per això, a vegades ens pot envair el desànim. En algun moment m'haureu sentit parlar dels petits plaers. Crec que és una bona mesura per fer front als moments de moral baixa. Potser la màxima que a la vida tothom ha de tenir un fill, publicar un llibre i plantar un arbre és massa presumptuosa. Potser, alguns en aquesta vida simplement hem de regar actuant d'acord amb les nostres conviccions, valorar més algunes coses i arrencar somriures propis i forans. Perquè ningú és prescindible. Fins i tot, aquell qui, erròniament pensa, que no ha fet res de profit en aquesta vida. Perquè encara que no ho sapiguem, tots som importants per algú. No ens mirem tant el melic.

La paraula d'avui: com que no sempre en tinc i m'agrada que les que poso siguin paraules que m'he trobat o llegit, canviarem una mica. A partir d'ara combinaré paraules amb frases que m'apunto i extrec de llibres que he llegit pel simple fet que m'han fet pensar o m'agraden. Espero que gaudiu de la d'avui (posaré cita, llibre i autor):

"El paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins". La pell freda d'Albert Sánchez Piñol.

I avui no us poso cançó. Segurament, aquesta secció l'eliminaré o sortirà amb comptagotes. Avui us poso el lipdub de Taradell a veure si em trobeu.

Tancat per vacances

A l'estiu tota cuca viu, però a nivell internauta la cosa està paradeta. Per tant, tenint en compte això i que començo vacances, en principi, faig un petit parèntesi i no actualitzaré fins a finals de mes o setembre. A més, la majoria ja esteu de vacances o viatjant i això del blog fa més a hivern, quan no pots sortir tant al carrer.

Seran unes vacanes tranquil·les. Sense tràfecs ni viatgets. Després de descartar per diversos motius anar a Nova Zelanda, tindré unes vacances casolanes. Però, com deia en l'anterior post, plena de petits plaers. I és que les perspectives són: piscineta, relax, alguna pel·lícula, llegir, escriure, cuidar els peixets i no treballar gaire. Ah!!! i riure molt.

Fa uns dies vaig llegir que les vacances del Papa Benet XVI, aquest any, consistirien en caminar, lectures, escriure i donar menjar als peixos. No sé si les coincidències tenen algun signficat? jajaja

Bones vacances!