Des de fa molt temps he deixat de presentar-me com "una bona persona". En general, quan a algú li pregunten com ets o que es descrigiu, tothom diu "sóc una bona persona". Jo també ho feia, fins que vaig llegir (no recordo on) que qualsevol persona, sigui bona o dolenta, es considera bona persona. Un lladre, un assassí, un impostor, un falsificador, un immigrant, un autòcton, un home, una dona...
Tothom considera la bondat com un valor destacable de la seva persona. I crec realment que és així. Tothom pot ser bo. La bondat és un valor inherent de la condició humana. És com allò que es diu en termes judicials "tothom és innocent fins que es demostri el contrari".
Potser se m'acusarà d'il·lús, però crec que tothom té la seva part bona, malgrat que hagi pogut cometre molts errors o hagi perjudicat amb els seus actes a d'altres persones. I el què és millor, tothom en un moment o altre de la seva vida, es mostra o mostrarà bo. Per aquest motiu, he deixat de descriure'm com una bona persona. Entenc que és un tret general i, per això, deixa de descriure'm. Perquè crec que descriure's és definir allò que un és i que el pot diferenciar de la resta.
Cita d'avui: "Esperança és una paraula que rima amb desesperació" a Invisible de Paul Auster.
