20 de maig 2011

El que no mata, engreixa

Sempre ho he pensat. Per això aprofito per publicar-ho, independentment del dia, l'estat d'ànim o el moment.

Diuen que el que no mata, engreixa. O per dir-ho d'una altra manera, que els fracassos ens curteixen. Som producte de les nostres experiències. No sé si aquestes dites són encertades o no. Però sí que tinc clar que l'actitud que es pren davant dels fracassos és el primer triomf d'una persona.

Sempre ens han esenyat la Història en majúscules a partir dels èxits i de les fites assolides. Però cal tenir present que darrere de qualsevol èxit hi ha molt més fracassos, que podrien haver estat un èxit si les condicions haguessin estat un pèl més favorables. És a dir, entre l'èxit i el fracàs només hi ha una lleugera i fina línia de separació. Per tant, potser hauríem de canviar el punt de vista i valorar aquests fracassos com el primer pas cap a l'èxit.

Fracassar o triomfar a nivell personal no és l'important. Per mi té més valor l'actitud, el compromís, la constància, l'esforç i la consciència que has actuat amb transparència. Aquest és el millor èxit i el més difícil.

Voldria cridar ben alt que "NOMÉS AQUELLS QUE CAUEN, PODEN AIXECAR-SE". Tingueu-ho sempre present. I reiterar una vegada rera l'altra que el millor èxit és donar sense esperar res a canvi. Almenys és el que jo penso i estic orgullós d'actuar així. Sempre.

Us deixo una cita del poeta libanès Khalil Gibran, que no recordo on vaig llegir: "Del patiment apareixen les ànimes més fortes. Els caràcters més sòlids estan llaurats de cicatrius".

1 comentari: