Comença una setmana com tantes d'altres. O no. Qui sap què m'espera. Promeses fugisseres, instants passats, racons amagats... Em pregunto quin és el camí correcte. A l'horitzó intueixo la blavor del cel. Em tapo les orelles per sentir el so del silenci i tanco els ulls per continuar mirant endavant.
Sensacions, impressions, sentiments... La vida.
La paraula d'avui: gent d'upa (gent de rang, d'importància).
L'audio d'avui m'ha costat molt triar-lo. Després de l'anterior (inclassificable) us deixo amb una cançó de Coldplay: The hardest part. Una de les meves preferides. Pot sonar a trista (no ho negaré), però en la seva melanconia, no sé perquè, hi trobo un petit punt d'optimisme. Instint de superació (almenys al videoclip hi és present).
The hardest part from John P on Vimeo.
Catalans, catalanes, tirador de daus, CR9, gent d'upa (dance), gent del barri, kiwis, seguidors del blog...
ResponEliminaAvui començo per l'àudio: Envejable flexibilitat de la Sra. Barbara, bon tema dels Coldplay (grans, molt grans!) però personalment he de dir que no és el video-clip que més m'agradi. D'aquest grup m'agradaria recomanar-vos un parell de temes:
> Yellow 'Animation' (crec que a alguns ja us l'havia passat):
http://www.youtube.com/user/musicANDmuffins#p/u/1/tVrrAP-ntMc
> Life in Technicolor II (he de dir que va ser en Joan qui em va fer 'descobrir' aquest fantàstic video-clip):
http://www.youtube.com/watch?v=fXSovfzyx28
Hi ha setmanes de tots colors, amb diferents sensacions, amb diferents intencions i és apassionant no saber què ens espera (quin alicient tindriem a sortir de casa si sabéssim com ens anirà tot!). No obstant, a vegades (i no t'ho puc negar) també pot resultar frustrant o decepcionant veure que les coses no passen tal com un s'havia imaginat. Endavant les atxes!
Ah, i no tanquis els ulls ni et tapis les orelles, que no podràs veure ni sentir els gols d'en Messi al Bernabéu (espero).