Respiro profundament quasi sense aire. Dia clarobscur tirant a gris. La inèrcia em guia, més que la meva decisió. Premo les tecles amb la ment absorta. Un cafè per tranquil·litzar-me, o potser per seguir el costum. M'aturo però el meu cervell porta un ritme accelerat.Comença una setmana com tantes d'altres. O no. Qui sap què m'espera. Promeses fugisseres, instants passats, racons amagats... Em pregunto quin és el camí correcte. A l'horitzó intueixo la blavor del cel. Em tapo les orelles per sentir el so del silenci i tanco els ulls per continuar mirant endavant.
Sensacions, impressions, sentiments... La vida.
La paraula d'avui: gent d'upa (gent de rang, d'importància).
L'audio d'avui m'ha costat molt triar-lo. Després de l'anterior (inclassificable) us deixo amb una cançó de Coldplay: The hardest part. Una de les meves preferides. Pot sonar a trista (no ho negaré), però en la seva melanconia, no sé perquè, hi trobo un petit punt d'optimisme. Instint de superació (almenys al videoclip hi és present).
The hardest part from John P on Vimeo.
