Foto: CC by Alan Levine
En un dels últims llibres que he llegit ‘El bar de las grandes esperanzas‘ de JR Moeringher (per cert autor d’un dels llibres que últimament m’han agradat més: ‘Open’, la biografia del tennista André Agassi i que us recomano als qui vèieu tennis fa anys), hi apareix un fragment on un personatge parla d’una curiosa actitud que tenen els cactus…
No he pogut contrastar sí realment és verídic. Però tant se val, prefereixo imaginar-me que és veritat i realment té una correlació causa-efecte. Diu així al llibre:
“– Cuando un cactus empieza a inclinarse hacia un lado- me explicó-, le crece un brazo en el otro lado, para equilibrase. Entonces, cuando empieza a decantarse hacia ese otro lado, le crece otro en el lado contrario. Y así sucesivamente. Por eso vemos algunos con dieciocho brazos. Los cactus siempre intentan mantenerse derechos. Y cualquier cosa que se esfuerza tanto por mantener el equilibrio es digna de admiración.”
Sensacional. M’encanta aquesta explicació de la morfologia d’un cactus. Un bona explicació per tenir en compte en el nostre tarannà diari. Potser quan vivim moments de tristesa, hem de pensar que en vindran de feliços que els compensaran, i a la inversa. Perquè en això consisteix viure.
from WordPress http://ift.tt/24GzcZo
via IFTTT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada