13 d’oct. 2011

Es tracta només de mirades

Quan perds algú, arriba un moment que allò que veus al teu davant et sembla diferent. Potser són matisos, però hi ha alguna cosa en tu que provoca que ho interpretis diferent. Normalment, el paisatge que tens enfront és més fosc. No dic més lleig ni pitjor. Sinó simplement més apagat.

Però, cal questionar aquesta percepció inicial. Si aproximes la vista i fixes la mirada amb atenció, veuràs que el paisatge pren forma i sentit. L'arbre que tenies davant amb un fullam de tons tardorals, amaga en el seu interior branques fresques i joves, d'un verd viu.

I si goses endinsar-te entre el fullam, veuràs que, fins i tot, hi pots trobar una niuada de rossinyols joves, ansiosos per devorar la seva infantesa i aixecar el vol. I al seu costat, en un nus de l'arbre, un petit brot floreix en la seva plenitud.

Tot això i multitud de petits detalls faran canviar la percepció que tenies del paisatge per convertir la seva imatge tardoral en petites certeses d'una primavera no gaire llunyana.

Cita d'avui: "El desordre només existeix en la mesura que som incapaços de reconèixer ordres i posicions diferents". A La pell freda d'Albert Sánchez Piñol.