Ens situem al segle XII. En Jordi un pobre cavaller de la cort del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, no sap com matar les hores. Resulta que es sent atret pels del seu mateix sexe. Però, no ho pot fer públic. Està mal vist en una societat patriarcal on només es pot practicar l'homosexualitat de portes endins i en certs cercles aristòcrates. Un dia arriba un vell trobador que porta noves sobre un drac i una princesa atrapada en una cova per la terrible bèstia. Es paga una gran suma de diners per qui derroti el drac i rescati la dona.
En Jordi no s'ho pe
nsa dos cops. La riquesa li pot aportar prosperitat i certa llibertat d'actuació. Es dirigeix cap a terres remotes, on troba un petit comtat aterrit per una bèstia, diuen els camperols. En arribar a la zona d'influència del drac, no troba senyals de vida de la bèstia. Al contrari, descobreix una petita cova amagada en una zona feréstega i habitada per un mala peça que ha capturat la comtessa. Tot i ser un pobre cavaller, en Jordi compta amb una oratòria força creïble i contundent i arriba a un acord amb el lladregot. Es repartiran la recompensa. A canvi, en Jordi tornarà la comtessa al seu palau, gallejant d'haver matat al drac.La comtessa, una pobre noia amb aires de grandesa i "famoseo", podrà vanagloriar-se d'haver sobreviscut al drac, si no explica la veritable trama.
I així es va fer. En Jordi va esdevenir un heroi amb una gran llegenda i rondalles al seu voltant. Amb la suma de diners es va poder comprar un palauet, viure de rendes i practicar l'homosexualitat amb cert secretisme. La comtessa, famosa per la seva valentia, va tenir més pretendents que la reina d'Anglaterra i va recórrer diferents tertúlies telebasura en tavernes catalanes. I el lladregot, amb el seu anonimat i diners, es va comprar un carruatge últim model, vestits de luxe i va entrar en cercles nobles gràcies a la seva fama de nou ric.
Del drac, nou segles després, encara en parlen. Però ningú l'ha vist mai. De la tradició de les roses, ja us en parlaré un altre dia.
La paraula d'avui: pruïja (sinònim de picor, però sobretot, de desig, ganes, anhel, afany).
La cançó d'avui la dedico a la Maria. Es tracta de la cançó Gat de la cantautora catalana Maria Coma. Un videoclip i cançó que està molt bé. Precisament, toca a Vic el pròxim 1 de maig al nou teatre-auditori.
Molt bona aquesta nova versió de la llegenda de Sant Jordi. Un petó!
ResponEliminael llistó estava alt, però has aconseguit superar la versió de Sant Jordi de l'anunci de Regal!
ResponEliminaGràcies per la rosa amb forma de comentari! Tu també estàs fitxat. No he dit res del blog perquè l'acabo d'obrir i tot just m'estic situant :) mica en mica s'omplirà la pica!
un petó!