La idea més estesa és la de pensar que no tenim sort. Però crec que és errònia. I
és que la sort no es busca, sinó que et troba ella. Estic segur que, fins i tot, els agraciats amb la loteria, creuen que no són afortunats. I és que sempre tenim la tendència a pensar que la sort la tenen els altres. A més, valorem la sort pensant de forma materialista. Tenir diners, un bon cotxe, una bona feina, poder viatjar... Aspectes que l'actual societat ens ha fet creure que són el més important.Jo sóc afortunat i vosaltres també. Tinc sort de viure en el primer món i no haver nascut en el tercer o quart món. Tinc sort de tenir una familia i amics com vosaltres al meu costat sempre que ho necessito. Tinc sort d'obrir els ulls cada matí i poder veure com brilla el sol. Tinc sort de tenir salut, poder somriure, ser lliure per decidir què vull fer o simplement pensar. Tenim sort de tirar els daus i temptar la fortuna (molts veuen com d'altres tiren els daus per ells). En definitiva, sóc afortunat.
Per tant, al matí quan us desperteu (amb aquella mandrota), penseu que no sou uns desgraciats. Gràcies a vosaltres, jo tinc la sort de conèixer-vos.
La paraula d'avui és la meva preferida. No l'he posat abans perquè m'anaven sorgint paraules, però m'encanta l'expressió: a la bestreta (pagar a la bestreta o pagar per avançat).
I avui una cançó optimista. He trobat un videoclip que ha creat una empresa expressament per la cançó i crec que està molt aconseguit. I és que Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa.
Jaume Sisa - Qualsevol nit pot sortir el sol from serchbcn on Vimeo.
Molt bé Lucky Luke, segueix així, amb optimisme!
ResponEliminaPer cert, no sé què collons vas aprendre al màster aquell, on vacil.laves d'economia i comptabilitat. Fa anys que els economistes sabem que no podem parlar d'anticip sinó de bestreta (compte 407 del PGC), ni tampoc de devengar sinó de meritar.
Molt interessant Jaume Sisa! Sempre he pensat que la sort en general i la loteria en particular són conceptes que estan sobrevalorats (es podrien afegir a la cita inicial del llibre "Cuatro amigos" de David Trueba: 'Siempre he sospechado que la amistad está sobrevalorada. Como los estudios universitarios, la muerte o las pollas largas') i efectivament, només els entenem de forma materialista.
ResponEliminaCompletament d'acord amb la immensa fortuna de viure amb la companyia, benestar i recursos amb què vivim (i que generalment no sabem valorar en la seva justa mesura!).
Res més, me'n vaig a tirar l'euromillones, per veure si podem comprar-nos un bon cotxe, deixar de treball i no parar de viatjar... Crec que he entès a la perfecció la 'moraleja' d'aquest 'post', oi? ;-)