L'entusiasme és una qüestió important en aquesta vida. Si no tens il·lusió per fer coses, què et queda? Doncs partint d'aquesta predisposició conclusió, aquest cap de setmana vaig decidir participar en la gravació del Lipdub de Taradell.
Per situar us informo que el meu poble és un dels que participa en el programa Megaplayback d'Antena 3 (programa que va començar ahir diumenge). Es tracta que els pobles gravin un lipdub amb la màxima implicació de gent. Crec que ho emeten l'1 o el 8 d'agost (ja us informaré). Més enllà de si el programa és més o menys cutre, cal dir que ens ho vam passar molt bé i el programa és el de menys.
El meu paper i el del meu amic Marc és de frikis totals i sortim a la part final quan hi havia tota la multitud (714 persones registrades, però moltes més a la pràctica) esperant per fer la coreografia final. Davant d'aquesta pressió, la poca experiència davant dels focus i càmeres de televisió, i havent de vocalitzar en anglès, vam fer
el cor fort, ens vam posar dins el paper i ho vam donar tot en forma de gran suada (i és que anar en abric a les 5 de la tarda d'un diumenge de juliol té aquestes coses).
Després d'aquest lipdub només em queda anar de convidat al Donde estás corazón, a la Nória o a la Isla de los famosos (com a no famós).
I per acabar una reflexió. No m'agrada perquè prefereixo ser modest, però érem bastant el centre d'atenció. Notaves com la gent et mirava, et deia coses, et venia a saludar... Fins i tot, els del so ens van oferir el micròfon. I penso... que a vegades la gent es queda amb lo superficial. Si haguéssim anat vestits normals hauríem passat més desapercebuts que una taronja en una fruiteria. Per això, a vegades penso que m'agradaria que hi hagués un mecanisme o petit aparell que avalués les persones per allò que són interiorment. Hi ha moltes coses que a simple vista no es veuen de les persones i que segur que són molt millors que les que, a vegades, es veuen. Almenys penso en mi i aquí no sóc modest, per una vegada.
Ah, i avui un dia després de fotre el friki he anat a la biblioteca i m'he endut dos llibres: un de Borges i un de Roberto Bolaño. I és que la vida està plena de contradiccions. Però qui diu que això és dolent!!!
La paraula d'avui: estintolar (apuntalar).
I avui us deixo amb el vídeo que surt a taradell.com del lipdub. Aquí només serveix per veure la multitud de gent que hi apareix. El vídeo muntat (que no veurem fins a l'emissió) serà una passada.
Per situar us informo que el meu poble és un dels que participa en el programa Megaplayback d'Antena 3 (programa que va començar ahir diumenge). Es tracta que els pobles gravin un lipdub amb la màxima implicació de gent. Crec que ho emeten l'1 o el 8 d'agost (ja us informaré). Més enllà de si el programa és més o menys cutre, cal dir que ens ho vam passar molt bé i el programa és el de menys.
El meu paper i el del meu amic Marc és de frikis totals i sortim a la part final quan hi havia tota la multitud (714 persones registrades, però moltes més a la pràctica) esperant per fer la coreografia final. Davant d'aquesta pressió, la poca experiència davant dels focus i càmeres de televisió, i havent de vocalitzar en anglès, vam fer
el cor fort, ens vam posar dins el paper i ho vam donar tot en forma de gran suada (i és que anar en abric a les 5 de la tarda d'un diumenge de juliol té aquestes coses).Després d'aquest lipdub només em queda anar de convidat al Donde estás corazón, a la Nória o a la Isla de los famosos (com a no famós).
I per acabar una reflexió. No m'agrada perquè prefereixo ser modest, però érem bastant el centre d'atenció. Notaves com la gent et mirava, et deia coses, et venia a saludar... Fins i tot, els del so ens van oferir el micròfon. I penso... que a vegades la gent es queda amb lo superficial. Si haguéssim anat vestits normals hauríem passat més desapercebuts que una taronja en una fruiteria. Per això, a vegades penso que m'agradaria que hi hagués un mecanisme o petit aparell que avalués les persones per allò que són interiorment. Hi ha moltes coses que a simple vista no es veuen de les persones i que segur que són molt millors que les que, a vegades, es veuen. Almenys penso en mi i aquí no sóc modest, per una vegada.
Ah, i avui un dia després de fotre el friki he anat a la biblioteca i m'he endut dos llibres: un de Borges i un de Roberto Bolaño. I és que la vida està plena de contradiccions. Però qui diu que això és dolent!!!
La paraula d'avui: estintolar (apuntalar).
I avui us deixo amb el vídeo que surt a taradell.com del lipdub. Aquí només serveix per veure la multitud de gent que hi apareix. El vídeo muntat (que no veurem fins a l'emissió) serà una passada.
Ja tenia ganes de comentar! I he de confessar que jo també lipdubejo, de fet la nostra família ha lipdubejat en massa, 5 de 5!!!
ResponEliminaEstic d'acord que la il·lusió és importantíssima, com també la implicació que un sent i que es converteix en compromís, perquè formar part d'un equip, sigui quin sigui, et fa feliç, i aquest cap de setmana al poble hi ha hagut il·lusió, implicació i compromís per part de molta gent. El resultat ja es veurà i, de fet, és el menys important, perquè davant la crida la resposta va ser immensa!
També estic d'acord en què moltes vegades ens quedem amb l'exterior de les persones i no donem oportunitat a conèixer-les només jutjant el que hem vist, a parti d'ara això ha d'anar canviant, perquè tenim l'exemple d'en Guti i en Sergio Ramos de mentida, el que ens hauríem perdut si no els haguéssim obert una porta!!!
Apa germanet, continua així que m'encanta el teu blog!!!
Jaja! Felicitats per l'actuació!
ResponEliminaPerò tu ho tenies tot controlat, anaves sobrat fins i tot a l’entrevista, el novell davant les càmeres era jo. Era molt difícil controlar els nervis quan baixava aquella riuada de gent corrent i es situaven just al davant, i quedàvem sols allà al mig, s’acostaven les càmeres, la música...
ResponEliminaNo sé com quedarà el resultat final però la cosa pintava bé pel poc que varem poder veure fent “excursions” cap als altres trams entre gravació i gravació. Era divertit veure com tothom preparava el seu tros, la seva petita coreografia.
Lip dub! Lip dub! Lip dub!
Finalment m'he decidit a comentar!
ResponEliminaLa veritat que jo no tenia gens clar lo de lipdubejar....xo em van ensarronar! Tot i que de dir que l'espera se'm va fer eterna, he de dir que cada dia em sorpreneu més els de Taradell. És increïble quines ganes de participar en tot el que es proposa al poble! Festes, exposicions, campanyes....pocs pobles ho tenen això! I n'heu d'estar orgullosos!
Dit això, potser no guanyem, però ens ho vam passar teta!
Joanet, continua amb el bloc que està molt bé!!!
Ps. Visca Ràdio Taradell, clar....xD
Germaneta: sort que no m'has jutjat pel què has vist de mi en aquesta vida.... jajaja.
ResponEliminaLa del charcu: espera't a veure el vídeo final. Diuen que la realitat supera sempre la ficció.
Marc: l'estrella eres tu. Jo amb la meva disfressa passava per ser Marta Sánchez, Karmele Marchante o una simple p... i això que anava de tio.
Sílvia: se't dóna la benvinguda i se t'anima a continuar comentant. A Taradell sempre hem estat molt orgullosos del poble, però també estem una mica anats de l'olla (i jo sóc el que estic més bé del cap). ;)
Ens veiem
Joan!!!! També tens blog, jo me l'he fet fa poc i mira acabes descobrint que tothom en té ;) bo bo el post del lipdub jejejejeje A cuidar-se!
ResponEliminaCom ho has descobert??? Ho portava força amagadet.
ResponEliminaJa seguiré el teu