Però no em sento pas frustrat. Crec que més que grans projectes, jo sóc de petits plaers. M'explico. Per mi gaudir de la vida no és aconseguir una gran fita, sinó poder viure petits instants. M'agrada la tranquil·litat d'un tallat mentre fullejo el diari d'un dia qualsevol, m'encanta poder jaure en un bon sofà o estar dins el llit ben tapat mentre sents com la pluja cau amb força a l'exterior.
No canviaria per res la bona companyia o una conversa amb un amic o conegut. Cada vegada aprecio més la sobretaula després d'un sopar amb amics (encara que hagi de cuinar jo ;D) o llegir el primer paràgraf d'un llibre abans de decidir-me a comprar-lo. Com no, m'encanta el silenci primaveral amb el so de les orenetes anunciant l'arribada del bon temps o l'aleteig incessant d'una vespa que es perd entre les flors (sensació descoberta aquest passat diumenge). No vull deixar de sentir l'estat de relaxació que el cos sent després d'haver plorat de riure.
M'encanta pensar que les nits poden tenir més llum que els dies en funció de la companyia. I confiar que les bones intencions sempre enfonsaran les dolentes. I en el fons, esperar que quan el dia arribi a la seva fi no hagi assolit un gran projecte, sinó haver acumulat petits plaers i instants difícils de quantificar.
La paraula d'avui és: destret (dificultat, contratemps, conflicte, maldecap).
I el vídeo, un tema que vaig descobrir fa un parell de mesos. Una cançó que no és una gran cançó, però que és un petit plaer. Just like a drummer de The Wave Pictures (un gran descobriment i un àlbum Instant coffee baby rodó, on també m'agraden els temes Kiss me i, sobretot, Live the scene behind).
The Wave Pictures, Just Like A Drummer from RadarMusicVideos on Vimeo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada