Estic segur que no canviaria res. Potser massa impliació i compromís, però al mateix temps sense això, no hagués estat jo mateix. Hagués traït la meva forma de ser. I és que segurament una persona d'allò que rep més satisfacció és d'allò que fa per convenciment, il·lusió i sense esperar res a canvi.
No negaré que també he rebut moltes coses. Molts moments, sensacions i instants irrepetibles. Però també vull deixar clar que hi he deixat molt de mi. Encara no me'n faig a la idea i, segurament, ho trobaré a faltar. Però ara comença una nova etapa. I després d'aquesta una altra fins que no me'n deixin obrir més. I espero donar i rebre tant com en aquesta que tanco.
Gràcies a tots amb els qui ho he compartit.
La paraula d'avui: enreveixinar (mot que expressa posar-se rígid, dur, irritar-se o enutjar-se).
Com a cançó el Boys don't cry de The Cure. Doncs, això... que, per tant, riuré.
L'altre dia vaig descobrir que tenies un blog, no ho sabia i ho he trobat genial.
ResponEliminaDir-te que jo he obert i tencat algunes etapes amb tu i concretament una d'elles és la que ara tu tanques. M'agradaria donar-te les gràcies a tu per tots aquests moments i sobretot agrair-te que en els moments més dificils has estat dels pocs que sempre ha estat al meu costat. Joan obris o tanquis etapes no deixis de ser així i sobretot no deixis d'ajudar a que les etapes que els altres recorren siguin millors gràcies a tu.
Podria dir-te mil coses per donar-te les gràcies però com veig que tu deixes una cançó, m'agradaria deixar-ne una per tu I CRIED FOR YOU de Katie Melua, segur que t'agrada.
Un que t'estima i t'aprècia molt. MIL GRÀCIES!!!!
Uffff, 'galinia de piel' al llegir aquestes línies i també molts records i sensacions que tenia (un xic) oblidades!
ResponEliminaJa coneixes la meva opinió (en aquest tema i en tants d'altres), només agraïr-te l'esforç, la dedicació (...hòstia, sembla l'anunci d'Estrella Damm!) i sobretot la sort d'haver pogut compartir petits i grans moments junts! (...espero poder-ne compartir molts més).
Un petit comentari: Interessantíssim segon paràgraf (amb frase final apoteòsica). Hi estic molt d'acord: diguem que no anem sobrats de gent amb implicació, compromís i esperit constructiu! Segueix així.
Endavant les atxes!
PD Crec sincerament que has deixat 'marca' en molta gent... i no ho dic només pels tacs de la teva bota de futbol que porto incrustat al meu genoll! ;-)
Què ha canviat a la teva vida que justament avui diguis que comença una nova etapa? Som nosaltres qui marquem les nostres pròpies etapes o ens vénen imposades per factors externs?
ResponEliminaGràcies pels comentaris. A veure si serà que boys, efectiviwonder, cry.
ResponEliminaSenyoreta Yamabuki no sé qui és (la tracto de vostè perquè jo segurament sóc més jove no de dni, sinó d'esperit o potser m'equivoco i, en aquest cas, li demano disculpes). En tot cas, quan em vegi li explico... perquè fins i tot em fa cosa escriure-ho.
I respecte a la segona pregunta, penso que som nosaltres qui marquem les nostres pròpies etapes (com és el cas), però també ens poden venir marcades o influenciades per elements externs. Podriem dir que ho deixo en un fifty fifty. Ni blanc ni negre. Grisot.