També podríem dir-ho així: Uns paraigües tristos per als dies grisos.Avui ha estat fàcil fixar-se en els paraigües. I he notat que la majoria d'ells eren de colors apagats, sobretot negres i grisos. De fet, el meu és gris amb petits quadrets negres. Pocs paraigües de colors vius, tot i que algun n'he vist. Suposo que el color dels paraigües denota l'estat d'ànim de la majoria de mortals durant els dies de pluja, i més si són en dilluns.
Però, no només m'he fixat en els colors. Després de veure, fins i tot, un ciclista rodant amb un paraigües a la mà, he constatat un fet empíric. He observat que, més o menys, quatre de cada deu paraigües tenen una varilla (en català correcte vareta) trencada. Curiós!
Caminant per la Rambla he vist a uns metres més endavant una parella amb uns paraigües. M'hi he fixat perquè el noi portava els paraigües i amb prou feines tapava la pluja que queia sobre la companya. M'hi he acostat i quan els tenia just al davant, el noi se n'ha adonat i ha cobert la noia amb els paraigües perquè no es mullés. I sabeu què tenia els paraigües? Una vareta trencada? Doncs, no. En tenia dues de trencades.
Paraula d'avui: esplet (com a sinònim de collita, però sobretot d'abundància, plenitud, riquesa o florada).
I d'àudio una musiqueta de Coldplay. Sí sóc coldplayà. I és que en dies grisos i plujosos podem posar una mica de color a la vida. En aquest cas de Yellow. A gaudir-la (dedicada a l'Edu).
Yellow from Coldplay Gramedia on Vimeo.
Quina casualitat, avui al programa "la segona hora" de rac1 demanaven a la gent si mai se li havia trencat el paraigüa, la gran majoria deien que sí, evidentment: qui no ha trencat mai un paraigüa? o millor dit, qui no ha deixat el paraigüa com a record en algun indret?
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, la gran majoria dels mortals tenen els paraigües tristos, potser és perquè quan veiem algú amb un paraigüa gaire viu tots comentem: mira quin paraigüa més cridaner! potser és perquè tots volem passar desapercebuts, no ho sé. La qüestió és, els que mai porten paraigüa i es mullen, quin estat d'ànim tenen?
Jo porto el paraigüa amb una funda perquè la gent no vegi de quin color és... o era perquè no es faci malbé?
ResponEliminaEn tot cas la funda, efectivament, és de color negre.
Tu Marc, el què ets és un desgraciat. Jajaja.
ResponEliminaJo després de deixar-me el paraigües amb una vareta trencada al bus, ara en tinc un de nou. I sense funda.
Diria que la gent sense paraigües:
1. Va divertida si plou xirimiri.
2. Va emprenyada si plou a bots i barrals (gran expressió)
Com que en el fons em caus bé vimojo, et dedicaré unes paraules:
ResponElimina"Now that it's raining more than ever, know that we'll still have each other, you can stand under my umbrella!!!".
Únic comentari decent d'aquest post
Sabia que eres un desgraciat murakiwi. Però tant...
ResponEliminaTe'n dedicaré unes altres:
"It's raining men, aleluia... it's raining men!!!"