Viu i deixa viure

Una anècdota viscuda fa pocs dies m'ha fet reflexionar sobre la immigració i fer-me una pregunta. Qui de nosaltres no és un immigrant? Tothom es veu capaç de parlar sobre la immigració, sempre partint de la base que els immigrants són els altres (subsaharians, magrebins, sud-americans, nigerians...). Estic convençut que si tiréssim enrere en els nostres respectius arbres genealògics, trobaríem que tots procedim de llocs diferents a on vivim. Només cal recordar l'herència islàmica, romana o grega que té Catalunya.

Jo sóc fill de la immigració. I em fa gràcia, a vegades, quan sento gent orgullosa de tenir els dos cognoms catalans. Em fa pensar en Harry Potter on hi ha els mags de sang pura i els de sang de fang (combinació entre un mag de sang pura i una persona normal (muggle)). Els de sang pura es creuen superior i millors a la resta. Això també passa en molta classe alta catalana o burgesa que es creuen més catalans que els altres.

Però bé, del que volia parlar és de la integració. L'actual immigració (l'africana o sud-americana) s'integrarà. Només cal mirar la segona o tercera generació. I està clar que aquell qui vol i el deixen integrar, ho fa més ràpid fins i tot que molts que, sense el salt lingüístic, ho han tingut més fàcil. Recordeu de parlar català als immigrants (això no és sinònim de mala educació).

Més enllà de chilabes o vels islàmics (que formen part de tradicions que potser no sabem o no podem entendre, però que cal respectar tal com ens agrada que ens respectin les nostres tradicions catalanes), potser hem de potenciar la integració. Un no és immigrant per gust, sinó quasi sempre per supervivència.

Ah, per cert. No us he explicat l'anècdota. Doncs és aquesta: jo baixava per un carrer de Taradell i vaig avançar dues dones magrebines amb chilaba i vel islàmic. Al seu davant hi anaven dos nanos (suposo els seus fills) de 4 o 5 anys i quan vaig ser darrere d'ells vaig sentir que cantaven: 'En Joan petit com balla. Balla... balla... balla...'. Un petit exemple per als qui no creuen en la integració. El món no ens pertany, només el compartim.

Per cert, quan jo era petit no suportava aquesta cançó i quan la sentia fotia cara d'enfadat. jajaja. No sé perquè. Suposo perquè em sentia al·ludit i volia ser un nen gran. Ara, voldríem ser més petits. ;D

La paraula d'avui: tornassolat (reflexos amb multitud de tons o colors generats en funció de com incideix la llum).