Estic segur que no canviaria res. Potser massa impliació i compromís, però al mateix temps sense això, no hagués estat jo mateix. Hagués traït la meva forma de ser. I és que segurament una persona d'allò que rep més satisfacció és d'allò que fa per convenciment, il·lusió i sense esperar res a canvi.
No negaré que també he rebut moltes coses. Molts moments, sensacions i instants irrepetibles. Però també vull deixar clar que hi he deixat molt de mi. Encara no me'n faig a la idea i, segurament, ho trobaré a faltar. Però ara comença una nova etapa. I després d'aquesta una altra fins que no me'n deixin obrir més. I espero donar i rebre tant com en aquesta que tanco.
Gràcies a tots amb els qui ho he compartit.
La paraula d'avui: enreveixinar (mot que expressa posar-se rígid, dur, irritar-se o enutjar-se).
Com a cançó el Boys don't cry de The Cure. Doncs, això... que, per tant, riuré.
