Es veu que el símbol de la medicinia són dues serps enroscades entre sí. El motiu es remunta a la mitologia grega. Segons sembla, el semidéu Asclepio (Esculapi pels romans) podia sanar els homes i, fins i tot, tenia el poder de ressuscitar als morts. Ho va fer i aquest va ser el motiu perquè el déu Zeus el matés. Altres fonts, apunten que el va convertir en serp i el va enviar a sota terra. Per això, la serp és símbol de ressurrecció. I també de fàrmac perquè el seu verí pot matar, però també pot ser un antídot per curar.
Aquesta història m'ha fet reflexionar sobre les impressions i prejudicis que tenim de les coses. Majoritària
ment, la gent veu les serps com a un animal perillós. Suposo que la seva forma allargada i llefiscosa fa malfiar d'elles. La història, recordant el mite d'Adam i Eva, també hi ha ajudat. Doncs bé, el què ens passa amb les serps, també ens passa en el dia a dia. Sovint, jutgem situacions, realitats, conceptes o persones per la primera impressió que en tenim. I aquesta acostuma a basar-se, en e
l cas de les persones, en el físic o el comportament. És a dir, veiem no allò que és sinó el què creiem que és.Els prejudicis (sí, tots en tenim) són els nostres enemics i els sentits, sobretot la vista, també. Confiem tant en el què veiem, que li atorguem el privilegi de ser el nostre únic jutge. Si allò que veiem pels ulls no ens agrada, ràpidament dictem sentència. No ens convé. Ho fem amb la gastronomia, amb les compres i també amb les relacions humanes.
Qui no ha arribat a la conclusió que una persona no li queia bé en funció de la seva primera impressió. Qui no ha prejutjat algú. En definitiva, potser el problema és que hem de netejar les nostres mirades.
Tireu els daus sense prejudicis.
La paraula d'avui: orat (sinònim de boig, llunàtic, guillat, sonat).
Sovint, les guerres neixen dels prejudicis. Us deixo amb una cançó que parla del conflicte d'Irlanda del Nord. Tenint en compte que tornen aquest cap de setmana per tocar a Catalunya, The Cranberries van tenir aquest hit: Zombie. Una cançó que em recorda els primers anys d'institut a Vic, amb jersei de paleta i viciades al futbolí del Flapper. Jajaja.
The Cranberries - Zombie from Sessizcocuk on Vimeo.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHi ha tantes coses i tantes persones que ens hem deixat perdre al llarg de la nostra vida perquè les hem mirat amb els ulls de la ment i no amb els ulls del cor. I els que tenim al costat, realment coneixem les persones que diem són els nostres amics? Sabem com es diuen, on treballen, si són alts o baixos, quants anys tenen, on viuen... però ens oblidem del que realment importa. De quants amics sabem quin és el seu color preferit, quina cançó li fa posar la pell de gallina, quins son els seus somnis, les seves il·lusions, quina pel·lícula el fa plorar d'emoció, quantes arrugues se li fan als ulls quan riu de felicitat o quantes llàgrimes bessa quan plora de tristesa?
ResponEliminaCom diu el petit príncep, "Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls"
Grans paraules del nostre gurú vimojo i completament d'acord! El dia que muntis una secta, crec que m'hi apunto... ;-)
ResponEliminaLa meva opinió al respecte és que tots plegats solem caure en un comportament més pròxim a la simplificació o superficialitat que no pas a jutjar (les persones o les coses) tal com són o actuen. Moltes vegades de forma involuntària o inconscient (a continuació us posaré un exemple en aquest sentit) però en d'altres casos, es fa de forma totalment conscient (i en alguns casos malintencionadament) al classificar a la gent mitjançant estereotips o perfils.
Diuen que el nostre cervell és capaç de classificar a les persones que no coneixem en els primers 10 segons de produir-se el contacte visual amb aquesta persona (i que un cop classificada en algun dels estereotips que el nostre cervell té emmagatzemat, és molt difícil modificar aquesta classificació). No sé si és del tot cert, però seria un exemple d'una simplificació no voluntària.
Potser entre tots hauriem d'intentar ser menys superficials i 'rascar' més en l'interior de cada un de nosaltres. Per la raó que sigui (temps, ganes, comoditat,etc.) ens perdem moltes coses de la gent que tenim al voltant.
Fins la pròxima. ;-)
1. A mi no em suprimeixis el comentari, desgraciat!
ResponElimina2. De gran vull ser com tu, amb més cabells si pot ser!
3. Grans frases, totalment d'acord amb moltes d'elles, però les hem d'aplicar. YES, WE CAN!
Alguna més:
- La vida es pot afrontar de dues maners: amb por o amb amor!
- Tracta a totes les persones com si fós la persona més important de la teva vida...encara que sigui en vimojo!!
Jajaja. Murakiwi ets un desgraciat.
ResponEliminaNo he suprimit cap comentari. Ho va fer la mateixa persona que el va fer. Jo mai censuro res. Ni amb pèl ni sense.
Per cert, ja saps de quina manera afronto jo la vida. Sempre vaig de cara (i amb això ja saps quina). Correcte tracta les persones com voldries que et tractessin a tu. Per això, sempre t'he tractat bé, encara que siguis un desgraciat. Jajaja.
P.D.: Els vols a NZ estan molt cars.