Al metro hi ha una fauna molt curiosa. A primera hora del matí, es poden veure espècies molt estranyes. A banda d'anar molt apretats, m'he fixat en algunes actituds molt habituals entre els usuaris. Hi ha els típics que llegeixen llibres (majoritàriament dones, cal dir). No sé si ho heu provat mai, però es poden llegir llibres al revés. Jo ho he fet. Començo a llegir el llibre de qui tinc al davant. La principal dificultat és desxifrar la primera paraula. A partir d'aquí tot va rodat. Proveu-ho.Al marge d'aquests i dels que llegeixen el diari, la majoria de gent (no sé perquè) va mirant el terra. Com si estessin hipnotitzats o alerta per si troben una moneda de 10 cèntims (no es pot permitir deixar-la passar per alt). La impressió que donen és que comencen el dia resignats a una existència gris.
Una altra tipologia de gent té la mirada fixa en la finestra del davant o en els laterals del comboi. No aparten la vista d'allà ni que hi hagi una frenada brusca. I després hi ha una altra tipologia de gent que de tant en tant aixeca el cap i mira i observa. Però, si els mires fixament, no t'aguanten l'esguard i tornen a abaixar el cap. Proveu-ho.
Però, tots tenen una mateixa conducta en comú. Ningú somriu. No sé perquè, però la gent comença el dia amb cara de pocs amics. Com si fos una càrrega iniciar un nou dia. Reclamo, per tant, més alegria matinal. Un somriure als llavis. Perquè tenim la gran sort de veure sortir el sol de nou. Somrieu, encara que aneu enllaunats com sardines al metro. I si cal, partiu-vos de riure. Segurament us miraran com si fóssiu llunàtics. Però, els estranys són ells.
La paraula d'avui és: garneu (significa malintencionat o murri).
I de música avui us deixo amb una cançó on es demostra que, fins i tot, en moments tristos es pot somriure. Lemon tree de Fool's Garden. Sens dubte, el seu gran èxit.
Garneu guy!
ResponEliminaA veure xaval, què deuen pensar els pixapins de tu?
"Mira aquest calvo que no té altra feina a fer que anar observant a la gent i anotant apunts a la llibreteta que ve utilitzant en els darrers anys de la seva trajectòria turista".
I per postres el nano es fot a llegir al revés...
Sé perfectament que autoestoperu es diu hitch-hiker, ja et faré unes classes gratuïtes quan torni!
C U
Hi ha una altra tipologia...la gent que precissament sembla estar en aquest estat d'evasió pero en canvi escolten alguna de les converses de fons...i evidentment, se'ls escapa un sombriure o alguna altra expresió al respecte.
ResponElimina...de fet, com a usuari és la forma més distreta de passar l'estona del metro, i especifico, no és ser tafaner...simplement curiós!
Jo crec que el metro és com estar en un altre món, un submón on per un moment totes les preocupacions del dia desaparèixen o intercedeixen amb més força que mai. És un moment on el temps es para o no avança a la velocitat que voldriem. Estem allà, en aquella llauna de sardines i per un moment tots som iguals, les mirades perdudes, intentant evitar trobar-se de cara amb una altra mirada escrutadora que ens pot llegir el pensament, interferir a les nostres vides sense demanar-nos permís, jutjar-nos per com estem asseguts, com vestim, com actuem o què llegim. Gent que forra els llibres amb paper de diari no perquè no s'espatllin sinò perquè ningú les pugui jutjar. En el fons tots volem ser una sardineta més.
ResponEliminaJo fa una setmana que llegeixo la bíblia quan vaig en metro, no me n'amago, no l'he forrada, noto les mirades de la gent preguntant-se el perquè de la meva elecció, la majoria segurament no ho entenen però jo no demano que m'entenguin, hi ha coses que no cal entdendre, simplement són així.