Podria passar-me tot el dia mirant la neu com cau. Tota la setmana. Potser, fins i tot, tota la vida. No sé què té de màgic, però quan neva, no et canses mai de mirar per la finestra. Tot sembla que canviï. Surts al carrer i tot sembla diferent. Aquella paperera de la cantonada immutable al pas del temps, aquell senyal de trànsit que es cobreix el cap o aquell farola que no pot brillar de nit tapada pel fullam i que avui s'ha vestit de blanc.
M'agrada posar-me aquelles botes que ja ni recordava. M'agrada trepitjar fort a terra i tenir la sensació que la següent passa tornarà a tenir la mateixa fragilitat. M'agrada seguir les petjades a la neu, i imaginar-me qui les haurà traçat. Veure com les tanques mig caigudes suporten el pes de la neu més que el seu propi pes. Com les portes rovellades, ho semblen menys enmig de la blancor o com els cotxes aparcats ajupen el cap sota la capa de neu.
M'agrada contemplar la lentitud de la gent passejant, absorta en assegurar cada pas. Quan neva el temps s'alenteix. Els segons es converteixen en minuts. I els minuts en hores. La pressa no té lloc quan neva.
M'agrada veure un sagal en un trineu tirat per la seva mare. Contemplar des de la finestra com cauen les volves, intentant trobar la més grossa.
I, sobretot, m'agrada estirar-me entre la neu, com feia quan era petit. I picar amb el peu un arbre per sentir el pes de la neu sobre de mi.
Tireu els daus i somrieu.
La paraula d'avui: engalipar (enganyar amb falses promeses). Seria com embaucar. Per tant, al lloro que no us engalipin, que no estem tant malament.
No sé qui va dir que els dilluns era una merda. Avui no. Per això, us adjunto una cançó que genera bon rotllo i aixeca l'humor en escoltar-la. Jean-Luc de Els amics de les arts.
que gran la cançó (i el grup) d'aquest post, joan! i això de comentar expressions catalanes, molt bona idea. fa falta!
ResponEliminaespero que continuis tirant els daus a aquest ritme :) fins ben aviat!
No us puc deixar sols...el poble incomunicat i el barça perd el liderat!!! Xaval, que ja no estàs per akets "trotes", et vas deixar la poca malena de que disposes estirant-te a la neu jajaja. Ja era hora que fessis cas als consells musicals meus i d'en g8degas!
ResponEliminaDoncs a mi NO M'AGRADA que t'ho passis bé a la neu mentre jo treballo. Més que res enveja. Ves-te tirant a la neu i tu si que quedaràs ben engalipat.. o era engripat?
ResponEliminaCal dir que en g8degas és un tio amb classe i amb bons gustos musicals.
Ho has descrit tan bé que podria no haver nevat i haguessim tingut la sensació que ho havia fet. Llàstima que només sigui quan neva que el temps s'alenteix i la pressa no hi tingui lloc.
ResponEliminaA mi m'encanten els dies de pluja, sortir sense paraigües, tancar els ulls i que la pluja t'empapi els cabells, la pell i la roba fins a sentir que la pluja forma part de tu. Podria passar-me tota la vida sentint l'olor de la terra humida desprès de ploure...
Esta eres tú. Con los ojos cerrados, bajo la lluvia. Nunca pensaste que estarías así, nunca te viste, como lo dirías… como…., como esas personas que disfrutan mirando la luna, que se pasan horas mirando las olas o los atardeceres o, o el viento en los sauces, supongo que sabes de que clase de personas hablo, a lo mejor no. Pero resulta que te gusta estar así, pelándote de frío, notando como el agua traspasa tu chaqueta, te llega a la piel. Y el olor. Y el tacto de la tierra que se hablanda. Y el sonido del agua chocando contra las hojas. Todas las cosas de las que hablan los libros que no has leído. Esta eres tu, quien iba a pensarlo. (Mi vida sin mi)