10 d’oct. 2010

Històries viscudes

Anar de vacances té, entre d'altres coses, que descobreixes nous ambients o aspectes que et sorprenen. A tothom li passa i no pretenc descobrir la recepta miraculosa, però sí exposaré alguns elements o anècdotes que he viscut en els últims dies.

Munich i la seva tradició bavaresa

Crec que no em costaria gaire adaptar-me a la vida de Munich. Més enllà del fred, que en general ens va acompanyar cada dia, és una ciutat molt planera. I ho dic tant a  nivell geogràfic com de contacte humà. Em va encantar veure com els seus habitants vesteixen els típics vestits bavaresos durant les dues setmanes de l'Oktoberfest.



Ens vam sentir com a casa, la primera nit, bevent cervesa (d'un litre) i cantant com tot el local, amb ganes de passar-ho bé.

Sens dubte, l'Oktoberfest és per veure-ho. No és només la festa de la cervesa. És més que això. És la festa major familiar bavaresa. Centenars de paradetes de menjar, multitud d'atraccions espectaculars... i com no, les carpes de la cervesa. A quarts de 12 del migdia (i després de pujar a la nòria per tenir una vista aèria i una idea de la immensitat de l'Oktober) vam entrar a la carpa de la marca Paulaner. Una de les moltes carpes que hi ha, amb capacitat per a 8.000 persones. Érem 2 i ens va costar trobar on seure (imprescindible per poder beure). I vinga gerra de cervesa d'un litre. Brindis cada 15 minuts proposats per una orquestra, situada a la part central, gerres buides i plenes movent-se constantment, merxandatge, plats de menjar (bratsburgs, pollastres, galetes de sal gegants que vam tastar...).




Un espectacle de bona organització, cap incident fruit de l'alcohol, bon rotllo constant amb els veïns de taula, i corregudes cap al lavabo (l'alemany del costat hi van anar 7 cops en menys d'una hora).

També vam poder copsar l'esnifada de pols de menta. Ideal per destapar els orificis nasals.

La gràcia és que durant dues setmanes l'Oktober està a rebentar. Nosaltres vam durar fins a les 4 i vam sortir tentinejant i més alegres que mai, buscant uns hot dogs per fer coixí. Ah!!! i amb uns bíceps genials fruit d'anar aixecant unes gerres que pesaven com morts. No entenc com les cambreres en portaven 8 o 9 de cop, com si res.



Cotxes de nivell

Només arribar a l'aeroport vam llogar un cotxe (genial VW Polo) que ens va acompanyar durant 7 dies. El primer que sobta a Baviera és que tots els cotxes que ens avançaven eren BMW o Audis de nivell. Ni un Renault ni Seat. Tampoc gens de caos circulatori. N'hem d'aprendre molt d'organització.

Per cert, velocitat màxima a les autòpistes, 130 km/h. I a sobre ens avançaven.

Bicicletes

Ja a Munich vam notar que l'ús de la bicicleta està molt estès. A Salzburg també. Però a Viena ho vam acabar de constatar. Fins i tot, tenen preferència per davant dels vianants. Les ciutats estan molt adaptades i es potencia molt el seu ús, així com el transport públic. No és un caos com a Barcelona on les bicis passen per on volen. Si no hi ha carril bici, l'usuari baixa i porta la bicicleta a peu. Al mateix temps, poca gent passa un semàfor de vianants o bici en vermell.

Festa d'Erasmus

Com a estrangers vam poder viure una festa d'Erasmus a Viena. No té res d'especial. A banda, que el mig litre de cervesa valia 3 euros i que els gintònics (molt petitets) valien 3,5. La curiositat és que la festa la vam fer en una casa senyorial amb el dj, barres a cada sala... D'aquelles típiques habitacions de la reialesa, amb quadres i tot. D'aquelles que dius "Però, què foten, si això es pot fer malbé. Si poden destrossar les parets i els quadres!" Doncs res d'això. Tothom se sap comportar.

Molt espanyol d'Erasmus. A en Marc li van fer aquesta apreciació, que no ens vam prendre seriosament per no estampar-li una òstia (era una noia de Cantàbria):  “te llamas Marc? Con este nombre no puedes ser español!" i ell li va dir "Mira chavalina, en esto estamos de acuerdo".

A destacar la musiquilla. Ja veus polacs, russes, francesos, finlandesos... ballant els Black Eye Pies amb lletra espanyola (Esa noche va a ser buena noche... esa noche va a ser buena noche). O com no. Ballant una Macarena o l'Asereje. Per no dir la Bamba. Ja ens veus a nosaltres, allà fotent la coreografia.

Òpera

Una experiència molt recomanable és anar a l'Òpera de Viena. Per un preu molt baix (clar que estant drets) vam assistir a La Tosca de Puccini. Amb orquestra en directe, gent amb frac i vestida de casament que havia pagat més de 100 euros... fins i tot, molts joves. Ho porten a la sang. Tant, que fins i tot, hi ha una pantalla gegant a l'exterior i la gent es porta la cadira de casa i ho segueix a fora, encara que estiguem a 14 graus.



I a banda d'això i moltes altres cosetes que, per no fer-me pesat, ometo, recomanable anar a Mauthausen a veure el camp de concentració o el Niu de les Àguiles (la residència d'estiu de Hitler) a Bertesgaden (al peu dels Alps) o només s'hi accedeix per un ascensor que puja per la roca durant 124 metres fins a 1.800 metres d'altitud, on ens va nevar.


Per cert, ens van confondre per italians, russos i, fins i tot, per gays. A double bed? (doncs sí, què passa? els primers dies vam llogar una habitació amb llit de matrimoni. Això sí, marcant la línia que no es podia travessar).

I dos ítems per acabar: a Alemany i Àustria tenen menys d'un 9% d'atur i estan preocupats. I el pilot de l'avió de tornada es deia Tito Moreira. Amb aquest nom no pot ser pilot. Encara no sé com vam arribar.

4 comentaris:

  1. Adoptare el mateix estil de comentaris-critiques ironiques que utilitzes al meu blog (perdo per les faltes, si tingues teclat catala en faria menys):

    Quin ambient nou vas coneixer? El teu ambient?

    Es facil entendre que no et costaria adaptar a la vida bavaresa: birres, mes birres, esnifades, drunk ladies with skirt, frankfurts, bradwursts, calbs com tu a les fotos,etc. A banda que deus preferir el joc destraler de Van Gaal que el futbol en estat pur del millor equip del mon.

    El proxim viatge ja el farem amb l`E3 S-line, aixo si que es un cotxe de nivell!

    Clar que l`us de la bicicleta esta estes, van mes dopats que en Contador!

    No te`n perds ni una de festa...pero ja comences a tenir una edat x erasmus parties! I prefer free BBQ`s in Boston.

    D`espanyols ressentits n`hi ha x tot arreu, jo tb he tingut enganxades a NZ. Pero no per aixo s`ha de generalitzar, ja que tb he conegut espanyolitus molt comprensibles!

    Opera? Va home, si nomes coneixes la Montserrat Caballe pq l`imiten al Versio Rac1. I segurament deus relacionar Verdi amb algun jugador del calcio.

    Italians, russos, gays? Jo q em pensava q us confondrien amb en Guti i la Carmelle Marchante!

    ResponElimina
  2. Xaval,

    el que tindràs és feina per treure la pols de l'E-3.

    Cal dir que la festa de Boston no és superable i encara menys la de Cape Cod.

    No generalitzo amb els espanyols, només poso un cas d'una tia que em va caure molt malament.

    I, per cert, em vaig oblidar de dir que vaig passar el control de l'aeroport de Girona amb la maleta plena de compreses (les portava a la meva cosina). Jajaja

    ResponElimina
  3. Catalans, catalanes, Tito Moreira!

    Si poses al google 'Palestí a San Juan de Gaztelugatxe' et surt l'última foto que has penjat en aquest 'post' oi?... Perdoneu, però algú ho havia de dir!

    En Murakiwi per NZ negociant el contracte amb una coral i vosaltres escoltant Puccini (gran lateral dret italià que va jugar al Madrid) a l'Òpera de Viena... quin nivell musical amb que ens movem no?

    En l'apartat de cotxes de nivell, no has parlat de Rover ni R5 saga... suposo que te n'has oblidat! ;-)

    Feliç tornada a la terra (de l'atur del 20%) i a preparar el pròxim viatge!

    ResponElimina
  4. Després de 2 mesos he llegit el teu comentari.

    S'ha de dir, que us ho veu passar bé però, eh!i no cal patir, perquè després de beure tants litres de cervesa a München, ja vaig procurar que fessiu uns quants quilometres pedalejant amunt i avall per Viena!
    I rectifico,eren tampax, ja que aquella gent, per molt avançats que estiguin, no saben què és un aplicador.

    ResponElimina