Històries viscudes

Anar de vacances té, entre d'altres coses, que descobreixes nous ambients o aspectes que et sorprenen. A tothom li passa i no pretenc descobrir la recepta miraculosa, però sí exposaré alguns elements o anècdotes que he viscut en els últims dies.

Munich i la seva tradició bavaresa

Crec que no em costaria gaire adaptar-me a la vida de Munich. Més enllà del fred, que en general ens va acompanyar cada dia, és una ciutat molt planera. I ho dic tant a  nivell geogràfic com de contacte humà. Em va encantar veure com els seus habitants vesteixen els típics vestits bavaresos durant les dues setmanes de l'Oktoberfest.



Ens vam sentir com a casa, la primera nit, bevent cervesa (d'un litre) i cantant com tot el local, amb ganes de passar-ho bé.

Sens dubte, l'Oktoberfest és per veure-ho. No és només la festa de la cervesa. És més que això. És la festa major familiar bavaresa. Centenars de paradetes de menjar, multitud d'atraccions espectaculars... i com no, les carpes de la cervesa. A quarts de 12 del migdia (i després de pujar a la nòria per tenir una vista aèria i una idea de la immensitat de l'Oktober) vam entrar a la carpa de la marca Paulaner. Una de les moltes carpes que hi ha, amb capacitat per a 8.000 persones. Érem 2 i ens va costar trobar on seure (imprescindible per poder beure). I vinga gerra de cervesa d'un litre. Brindis cada 15 minuts proposats per una orquestra, situada a la part central, gerres buides i plenes movent-se constantment, merxandatge, plats de menjar (bratsburgs, pollastres, galetes de sal gegants que vam tastar...).

Un espectacle de bona organització, cap incident fruit de l'alcohol, bon rotllo constant amb els veïns de taula, i corregudes cap al lavabo (l'alemany del costat hi van anar 7 cops en menys d'una hora).

També vam poder copsar l'esnifada de pols de menta. Ideal per destapar els orificis nasals.

La gràcia és que durant dues setmanes l'Oktober està a rebentar. Nosaltres vam durar fins a les 4 i vam sortir tentinejant i més alegres que mai, buscant uns hot dogs per fer coixí. Ah!!! i amb uns bíceps genials fruit d'anar aixecant unes gerres que pesaven com morts. No entenc com les cambreres en portaven 8 o 9 de cop, com si res.

Cotxes de nivell

Només arribar a l'aeroport vam llogar un cotxe (genial VW Polo) que ens va acompanyar durant 7 dies. El primer que sobta a Baviera és que tots els cotxes que ens avançaven eren BMW o Audis de nivell. Ni un Renault ni Seat. Tampoc gens de caos circulatori. N'hem d'aprendre molt d'organització.

Per cert, velocitat màxima a les autòpistes, 130 km/h. I a sobre ens avançaven.

Bicicletes

Ja a Munich vam notar que l'ús de la bicicleta està molt estès. A Salzburg també. Però a Viena ho vam acabar de constatar. Fins i tot, tenen preferència per davant dels vianants. Les ciutats estan molt adaptades i es potencia molt el seu ús, així com el transport públic. No és un caos com a Barcelona on les bicis passen per on volen. Si no hi ha carril bici, l'usuari baixa i porta la bicicleta a peu. Al mateix temps, poca gent passa un semàfor de vianants o bici en vermell.

Festa d'Erasmus

Com a estrangers vam poder viure una festa d'Erasmus a Viena. No té res d'especial. A banda, que el mig litre de cervesa valia 3 euros i que els gintònics (molt petitets) valien 3,5. La curiositat és que la festa la vam fer en una casa senyorial amb el dj, barres a cada sala... D'aquelles típiques habitacions de la reialesa, amb quadres i tot. D'aquelles que dius "Però, què foten, si això es pot fer malbé. Si poden destrossar les parets i els quadres!" Doncs res d'això. Tothom se sap comportar.

Molt espanyol d'Erasmus. A en Marc li van fer aquesta apreciació, que no ens vam prendre seriosament per no estampar-li una òstia (era una noia de Cantàbria):  “te llamas Marc? Con este nombre no puedes ser español!" i ell li va dir "Mira chavalina, en esto estamos de acuerdo".

A destacar la musiquilla. Ja veus polacs, russes, francesos, finlandesos... ballant els Black Eye Pies amb lletra espanyola (Esa noche va a ser buena noche... esa noche va a ser buena noche). O com no. Ballant una Macarena o l'Asereje. Per no dir la Bamba. Ja ens veus a nosaltres, allà fotent la coreografia.

Òpera

Una experiència molt recomanable és anar a l'Òpera de Viena. Per un preu molt baix (clar que estant drets) vam assistir a La Tosca de Puccini. Amb orquestra en directe, gent amb frac i vestida de casament que havia pagat més de 100 euros... fins i tot, molts joves. Ho porten a la sang. Tant, que fins i tot, hi ha una pantalla gegant a l'exterior i la gent es porta la cadira de casa i ho segueix a fora, encara que estiguem a 14 graus.

I a banda d'això i moltes altres cosetes que, per no fer-me pesat, ometo, recomanable anar a Mauthausen a veure el camp de concentració o el Niu de les Àguiles (la residència d'estiu de Hitler) a Bertesgaden (al peu dels Alps) o només s'hi accedeix per un ascensor que puja per la roca durant 124 metres fins a 1.800 metres d'altitud, on ens va nevar.

Per cert, ens van confondre per italians, russos i, fins i tot, per gays. A double bed? (doncs sí, què passa? els primers dies vam llogar una habitació amb llit de matrimoni. Això sí, marcant la línia que no es podia travessar).

I dos ítems per acabar: a Alemany i Àustria tenen menys d'un 9% d'atur i estan preocupats. I el pilot de l'avió de tornada es deia Tito Moreira. Amb aquest nom no pot ser pilot. Encara no sé com vam arribar.