Considero que, en el fons, és una excusa de mal pagador. Ens amaguem rere aquestes queixes per disfressar el nostre propi fracàs en la gestió del temps. No es tracta aquí de donar lliçons ni consells. Però sí de reflexionar una mica. El dia té 24 hores, però paradoxalment tothom té la impressió que disposa de més temps en època de bonança meteorològica. Aquesta sensació la sentim especialment ara, quan es produeix el canvi d'hora.
Es respira més alegria, més trempera, més somriures i més sensació que gaudim del dia. En definitiva, que tenim més temps. Uns diran que és simplement qüestió que la climatologia aixeca els ànims. Però, tothom haurà comentat, una vegada rera l'altra, que ara és quan el dia s'allarga i pot fer més coses. Curiosament, continua tenint 24 hores. I, en canvi, trobem temps per fer activitats que en altres moments ens semblen impossibles.
Potser la solució no és esperar el canvi d'hora per fer més coses. Potser cal prioritzar. Centrar-se en alguna part si no podem abastar el tot. O obrir calaixos per buscar el temps que creiem que ens falta i que, potser, hem perdut queixant-nos precisament de la manca de temps.
La cita d'avui: "No echamos de menos a las personas que amamos. Lo que echamos de menos es la parte de nosotros que se llevan con ellas". Amor, curiosidad, prozac y dudas de Lucía Etxebarría.
