Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris destí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris destí. Mostrar tots els missatges

14 de juny 2010

Tirem la moneda enlaire

Avui per primera vegada, no us poso un escrit fet per mi. Però, té justificació. I és que aquest conte zen que he descobert fa pocs dies m'ha agradat molt. Un conte zen podríem dir-ne que és un text que conté ensenyances d'aquest moviment budista i és que zen és un terme budista que significa meditació silenciosa.

L'he escollit perquè crec que serveix d'exemple per alguns dels missatges que he deixat anar per aquí. Primer que podem ser actius davant el destí, com vaig dir en el primer post, i segon que en aquesta vida (almenys, jo ho penso així) un ha d'actuar a partir de conviccions pròpies.

Espero que us agradi.

En mans del destí

Un gran general, de nom Nobunaga, havia pres la decisió d'atacar l'enemic, malgrat que les seves tropes eren molt inferiors numèricament a les seves.

El general, però, estava segur que ells guanyarien, però els seus homes no ho veien pas igual.

Pel camí, Nobunaga es va aturar davant d'un santuari i digué als seus guerrers:

- Ara em recolliré durant una estona dins del temple per demanar als déus que ens ajudin. Quan surti, llençaré una moneda a l'aire. Mireu, si surt cara tingueu per segur que guanyarem, però si surt creu, perdrem. Estem en mans del destí.

Quan el general sortí del temple, llençà una moneda a l'aire i resultà que sortí cara. La moral de les tropes s'inflà tot d'una. Els guerrers anaren a la batalla convençuts que la victòria era seva i van lluitar amb una força tan extraordinària que guanyaren la batalla sense massa complicacions.

Després de la victòria, l'ajudant de camp del general li digué:

- Ningú pot canviar el destí, oi? Bé, de fet, aquesta victòria inesperada n'és una prova ben evident.

- N'estàs ben segur d'això que dius?- li respongué el general, alhora que li ensenyava la moneda que havia llençat a l'aire abans de la batalla. Una moneda que tenia cara als seus dos costats.

La paraula d'avui: eixorivir (sona espectacularment). Hi ha dies com el d'avui que un necessita treure's la son de sobre.

I la cançó d'avui d'una banda que vaig descobrir fa uns mesos i crec que anirà a més: The Do. Gran veu. He dubtat entre On my shoulders que està sonant més o At Last. He triat l'última, tot i que m'agraden les dues, perquè el videoclip m'ha agradat molt com a metàfora de l'amor. Tothom busca la mitja taronja (tot i que jo sóc més de Fanta de llimona) ;D


The Do - At Last from THE DO on Vimeo.