Des de fa molt temps he deixat de presentar-me com "una bona persona". En general, quan a algú li pregunten com ets o que es descrigiu, tothom diu "sóc una bona persona". Jo també ho feia, fins que vaig llegir (no recordo on) que qualsevol persona, sigui bona o dolenta, es considera bona persona. Un lladre, un assassí, un impostor, un falsificador, un immigrant, un autòcton, un home, una dona...
Tothom considera la bondat com un valor destacable de la seva persona. I crec realment que és així. Tothom pot ser bo. La bondat és un valor inherent de la condició humana. És com allò que es diu en termes judicials "tothom és innocent fins que es demostri el contrari".
Potser se m'acusarà d'il·lús, però crec que tothom té la seva part bona, malgrat que hagi pogut cometre molts errors o hagi perjudicat amb els seus actes a d'altres persones. I el què és millor, tothom en un moment o altre de la seva vida, es mostra o mostrarà bo. Per aquest motiu, he deixat de descriure'm com una bona persona. Entenc que és un tret general i, per això, deixa de descriure'm. Perquè crec que descriure's és definir allò que un és i que el pot diferenciar de la resta.
Cita d'avui: "Esperança és una paraula que rima amb desesperació" a Invisible de Paul Auster.
Completament d'acord amb el títol del 'post': No pot ser una bona persona un tio que, alegant un estat d'embriaguesa, es dedica a tirar-me gots d'aigua durant tota la nit (véase despedida Marc-Mercè) o a dipositar una part del sopar dins del gran-grandíssim R5 Saga! (véase clàssica festa al Pavelló quan encara teníem cabell). ;-)
ResponEliminaCompletament d'acord amb el raonament exposat: Deixant de banda el debat (totalment subjectiu) sobre la consideració de bo/dolent (quelcom que jo puc considerar bo, per un altre pot ser-ne una qualitat negativa), crec que la bondat està present en tot ésser humà.
No obstant, per determinades circumstàncies, influències, etc. aquesta bondat pot perdre protagonisme i veure's 'superada' per altres comportaments més primitius... Alimentem, doncs, les actituds més conscients i generoses! ;-)
Us deixo amb un conte, crec que molt adient per l'ocasió:
"Un vell indi estava parlant amb el seu nét, i li digué: 'Em sento com si tingúes dos llops lluitant dins el meu cor. L'un és un llop irat, violent i venjatiu. L'altre és ple d'amor i compassió.' El nét li demanà: 'I digues, avi, quin dels dos guanyarà la lluita en el teu cor?'. L'avi respongué: 'Aquell que jo alimenti.' (Tret d'una bossa de paper de la botiga Natura).