Si fos inventor, dissenyaria una gravadora de pensaments. Un aparell que em permetés emmagatzemar tot allò que em passa pel cap. Especialment, als vespres, de nit o durant aquell interval que va entre l'ingrés suau dins els llençols fins a l'inici del somni prometedor. Període que és especialment productiu en idees i reflexions. Almenys en el meu cas.
Aquell moment en què la inspiració apareix sense cridar-la. En què la claredat de pensaments et provoca una certa basarda. Quan et sents capaç de portar a terme qualsevol acció amb determinació, imaginació i decisió. Període en el qual qualsevol superheroi quedaria en evidència perquè tens la sensació que ets capaç de qualsevol cosa. No de salvar el món. Sinó de volar. D'assolir fites inabastables en altres moments.
Malauradament, quantes reflexions s'han perdut sense aquest invent?
Cita d'avui: "Els pitjors accidents de la vida són lingüístics" a Ni d'Eva ni d'Adam d'Amèlie Nothomb.
Bon dia Joan.
ResponEliminaNo sé jo si és massa bona idea això d'un estri per gravar els pensaments, eh. En tot cas, amb un destriatge previ a l'enregistrament, perquè segons què, a vegades més val no haver-ho ni pensat ....
Ànims! Fins aviat.