Iniciar camins

Allò que costa més en aquest món és remar contra corrent. Tenim tot allò indispensable per volar lliurement, sense cadenes, i, en canvi, desaprofitem el temps pensant que som esclaus.

Considero que som vassalls de la nostra pròpia incapacitat. Tendim a pensar que si tinguéssim tot el temps del món, faríem moltes més coses que les que fem. I, mentrestant, perdem les oportunitats que ens brinda el dia a dia.

Quants de nosaltres, jo inclòs, ens hem queixat que no tenim temps per res? Quants de nosaltres no triaríem la qualitat per davant de la quantitat? Dues qüestions que al meu parer són contradictòries. Volem més, però valorem més la qualitat. Potser és el moment de canviar el rumb del nostre pensament, modificar actituds i iniciar el camí de les accions per deixar de banda la drecera de les queixes. I és que el camí més curt és el recte, però, potser, no és el més correcte.

Sé que és difícil en un món marcat per la rutina, les aparences i el mimetisme. Però m'he proposat, per molt que costi o que tardi, gaudir més. Sentir-me més proper a la meva consciència. Canviar allò que no faig bé, per intentar fer-ho menys malament. Mantenir el poc que pugui haver encertat fins ara. Actuar segons les pròpies conviccions (això ho he dit en anteriors ocasions), pensar en mi, però que això no m'impedeixi pensar en els altres.

Sé que pensareu que tot això són paraules. Efectivament, ho són. I són molt més fàcils d'escriure que de complir. Però això no treu que es pugui intentar. Com diuen, l'important és la intenció. Per aquest mateix motiu, plantejar obrir nous camins no vol dir deixar els vells. Més aviat, vol dir aprofitar les virtuts dels vells per fer millor transitables els nous.

 La cita d'avui: "Todos tenemos miedo de naufragar". Los detectives salvajes de Roberto Bolaño.