Continuem amb referències literàries. Al llibre El Pit-roig de Jo Nesbo s'explica una història (no sé si té base científica) que m'ha agradat molt i que us explico:
Resulta que els pit-roig són uns ocells poc comuns als països nòrdics (en aquest cas es refereix a Noruega) i que el 90% emigra cap al sud quan arriba l'hivern. Què passa amb el 10% restant i per què no emigren? Són més mandrosos que la resta?
Doncs resulta que alguns d'ells s'arrisquen a passar l'hivern en un país fred esperant ensopegar un període hivernal suau. Aquest fet és vital. Si l'hivern no és suau, el seu destí més segur és morir congelats. Si és suau, agafen un cert avantatge respecte als de la seva espècie, ja que aprofitaran l'hivern per escollir els millors llocs on nidificar.
Si, en canvi, fan com la majoria i emigren cap al sud més càlid per tornar a l'estiu, s'arrisquen a no tenir els millors llocs per fer el niu.
Per tant, es tracta d'una qüestió basada en el risc. Arriscar-se o no.
Per cert, és el meu primer Jo Nesbo i m'està agradant molt el llibre. Es tracta de novel·la negra. Fa un temps no n'era gaire partidari, però ara hi estic agafant el gust. No sé si és qüestió de modes o és que m'he arriscat a veure si m'agradaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada