Com una estampa perenne que espera la mà del turista per sortir del seu estat quietós. Dos homes a la terrassa d'un bar. Dues cadires ocupades. Dues presències absents. Un, immòbil, movent únicament el braç dret per assaborir la calada d'una cigarreta que mai és suficient. L'altre, absent, agitant un sobre de tabac a granel, buscant la mesura exacte per omplir i cargolar un paper ansiós per ser devorat. O potser socarrimat.
Cap dels dos es mira. Tots dos saben què fa exactament l'altre.
- Avui juga el Barça?
- No, avui hi ha seleccions nacionals.
- Vols dir que no juga el Barça avui?
- No, avui fan partits de seleccions.
- Però..., no juga aquest vespre el Barça i les seleccions entre setmana?
- No. La selecció juga aquest vespre.
- Doncs, potser el Barça juga entre setmana.
El silenci torna a apoderar-se de les dues figures. Humanes. Mirades endavant. Cigarretes que es consumeixen. Només el fum sembla ser l'únic element capaç de donar moviment. Només ell ens informa que no es tracta de cap estampa. Sinó de la realitat.
La cita: "La vida está llena de cosas feas, pero yo me fijo en las cosas hermosas". Tim Guénard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada