Sovint em vénen al cap preguntes curioses o interrogants que no pretenen ser contestats. Simplement m'ho pregunto amb un mig somriure dibuixat a la cara. Potser no hi ha resposta o potser la resposta és més clara del que pensem. Aquí en vénen algunes:
- Per què quan t'arremangues les mànigues per rentar plats, al cap d'uns minuts sempre et baixa una màniga del jersei fins a mullar-se? I mai baixen les dues mànigues?
- Per què la majoria de farmàcies fan xamfrà?
- Per què la gent que queda adormida al bus, sempre li cau el cap cap a la banda on hi ha l'acompanyant?
- Per què sempre ens queixem que no tenim temps i quan en tenim el malgastem absurdament?
- Per què sempre que no funciona el comandament de la televisió, pitxem més fort les tecles?
- Per què demanem als altres més del que nosaltres donaríem?
- I, sobretot, per què busquem respostes a tot? No és possible que algunes preguntes no tinguin resposta?
Dit això, jo em pregunto: És millor fer-se preguntes o és millor no fer-se-les? No tinc la resposta.
La cita d'avui: "Només els ignorants tenen alguna possibilitat de viure tranquils". Olor de colònia de Sílvia Alcàntara
Quanta raó tens Joan, però potser millor deixar-les sense resposta, així la vida et dóna més sorpreses.
ResponEliminaJo fa molts anys que en tinc una de pregunta i ningú en té la resposta tampoc: perquè l'ampolla de gas butà s'acaba sempre quan estàs fent el dinar o el sopar?!!!
Una abraçada